dissabte, 24 d’octubre de 2009

Sobre el pres anarquista Amadeu Casellas: com es


Uhuru. 18 d'octubre 2009.-"Hi ha un home a la presó dels que avançen.Juntem-nos. Perquè faci camí, perquè façi camí, juntem-nos." (Joan Salvat-Papasseit).

Amadeu Casellas és un pres anarquista català que porta més de 23 anys empresonat, acusat de robar bancs al principi dels anys vuitanta -per finançar lluites obreres-, sense cometre cap delicte de sang. Actualment (14 d'octubre del 2009) es troba incomunicat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de l'Hospital de Terrassa: està fent una vaga de fam de la qual ja du 93 dies, i hi ha afegit una vaga de set des de fa 10 dies.L'Amadeu acumula vuit anys de redempció de pena pels treballs -pena sobre pena- que ha dut a terme a les presons en aquets 23 anys. La seva condemna més alta és de cinc anys: si, com la llei preveu, es tripliqués la condemna més alta fa anys que hauria pogut de sortir de la presó. D'altra banda, si s'apliqués la refosa de penes, com que ha superat amb escreix els 20 anys d'estada a la presó, hi ha mecanismes legals perquè ja pogués sortir al carrer.Ara bé, pel que sembla 23 anys no ha estat prou temps perquè el sistema penitenciari "rehabiliti" aquest home per "reintegrar-lo" a la societat. Sra Tura (consellera de la Llei) i Sr. Batlle (director general de Presons): quants anys més preveuen que l'Amadeu necessita per "rehabilitar-se"? Insistim-hi, l'Amadeu no cometé cap delicte de sang (altres persones amb delictes de sang i penes semblants han sortit al carrer moltíssim abans). Inqüestionablement, vostès tenen molta feina, una feina que deu ser molt més rellevant que resoldre la situació de vida o mort d'una persona, oi?.La mare de l'Amadeu porta més d'un any demanant reunir-se amb el Sr. Batlle i al llarg d'un any no ha estat rebuda ni per ell ni per cap alt responsable d'Institucions Penitenciàries. Potser la vida dels pobres i dels presos no és significativa ni valuosa per als nostres governants. Veure la mare de l'Amadeu, una dona gran, haver d'implorar el seu dret a reunir-se amb el Sr. Batlle en cada visita a la Direcció General d'Institucions Penitenciàries és humiliant. On és la democràcia, senyora Tura i senyor Batlle?, on és la negociació com a mitjà per resoldre els conflictes?, vostès creuen que les persones que des del 1936 han donat la vida per la llibertat i la justícia social ho feren perquè una consellera de Justícia i un director general d'Institucions Penitenciàries actuessin de la manera com vostès porten dos anys actuant amb l'Amadeu Casellas? Com podem dormir tranquils?L'any 2008, la magistrada del jutjat núm. 2 de Manresa, Érika López Gracia, i posteriorment el magistrat de la secció cinquena de l'Audiencia Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta, denegaren la posada en llibertat de l'Amadeu per raons humanitàries. En definitiva, s'és davant de presons, de polítics i de Jutges que castiguen -que castiguen els pobres-, però que amb 23 anys d'empresonament no en tenen prou per "rehabilitar" una persona i que surti de nou al carrer.L'Amadeu va fer una primera vaga de fam a la primavera del 2008, i una segona de fam de 77 dies a l'estiu del 2008. Al setembre del 2008 va acordar amb Institucions Penitenciàries que al març del 2009 se li aplicaria un tercer grau restringit, i que una mica més endavant podria sortir en llibertat.Què ha succeït, doncs, perquè l'Amadeu romangui a la presó? El 20 d'abril del 2009 l'Amadeu denuncià que el subdirector de Tractament de la presó de Quatre Camins coneixia la falsedat dels informes que l'equip de Tractament de l'MR-3 estava enviant al jutge de vigilància penitenciària núm. 1 de l'Audiencia Provincial de Barcelona per impedir-ne la sortida al carrer (http://amadeucasellas.blogspot.com/ i http://llibertatamadeu.blogspot.com/). Per què l'Amadeu parlava de "falsedat"? Hi ha prou elements per concebre que s'està castigant Amadeu Casellas per raó de les reiterades denúncies que ha fet entorn de la situació a les presons catalanes al llarg d'aquests 23 anys. L'Amadeu ha denunciat que entre 20 i 25 persones han mort al centre penitenciari de Brians 2 als últims dos anys a causa del deteriorament físic i moral que pateixen: a les males condicions de vida, s'hi afegeixen un seguit d'aspectes no gens amables sobre les pràctiques d'una part del funcionariat carceller en les seves relacions amb els presos. (En un exemplar de la revista Catalunya del 2008 s'exposava la situació laboral dels presos catalans i l'incompliment de la legislació sobre les condicions i els sous que aquests han de percebre pel seu treball). La Fiscalia no ha emprès cap investigació. Ni la Conselleria de Justícia. Ni la Síndica de Greuges. Ni la Sindicatura de Comptes. Ni els periodistes d'investigació. La societat no ha emprès cap investigació.L'Amadeu porta temps remetent, i reproduím literalment els termes que utilitza, a "l'explotació laboral, les tortures, les morts induïdes i tota mena d'abusos que els presos pateixen". Un panorama no gaire falaguer, prou tèrbol perquè durant l'estada dels periodistes de TV3 a Brians 2 -al març del 2009, per elaborar el programa "A la presó" que s'està emetent aquestes setmanes- no detectessin el que l'Amadeu ha explicat i que els grans mitjans de consum privats i públics han anat amagant: referint-se a Brians 2, ell parla de "poca quantitat, mala qualitat i manca de varietat de l'alimentació; falta d'activitats per als presos; un disseny físic i organitzatiu de la presó i la vida carcerària que condueix a la depressió; saturació de drogues legals i il·legals de molts presos" -el consum de les darreres sí que apareix en aquest programa televisiu, però no s'hi explica com és que n'hi ha ni qui se'n beneficia-; "manca d'aigua calenta i calefacció, en ple hivern, a determinades àrees d'alguns mòduls (quan n'hi ha en una banda no n'hi ha a l'altra); manca d'electricitat durant setmanes en algunes cel·les..."Cap pres, cap exprès, cap familiar ha estat entrevistat ni per la Fiscalia ni per ningú a fi d'informar-se sobre la conveniència o no d'iniciar un procés rigorós d'investigació. El que moltes i molts de nosaltres, constituïts en assemblea de suport a l'Amadeu Casellas, pensem és d'entrada que el que està succeint a les presons no coincideix amb la imatge que la societat se'n fa. I el que hi passa no és precisament bonic. Per això s'amaga.Pensem, també, que aquesta tercera vaga de fam (93 dies) i de set (10 dies) de l'Amadeu respon a la justa demanda d'un home sotmès a una situació d'injustícia enfront de la passivitat absoluta dels governants per resoldre-ho. Ara mateix l'Amadeu amb prou feinas supera els 50 kilos, i la seva pressió oscil·la entre 5 i 7. Aquest conflicte no és individual, sinó col·lectiu. No és l'únic, és un entre molts, però el risc sostingut en què està posant en joc la seva pròpia vida i el fet de mantenir les denúncies que efectua sí que són únics.Per als governants del capitalisme amb un full salarial al final de mes -amb recursos públics- la vida de l'Amadeu no val res. Per a gent molt diversa de Catalunya, l'estat espanyol, Europa i Amèrica que han dut a terme accions de solidaritat amb l'Amadeu als darrers dos anys la seva vida sí que val i sí que té sentit, perquè en l'Amadeu s'hi reflecteix la vida de tothom: les seves esperances, els seus malsons, les seves necessitats, les seves lluites, les seves il·lusions, l'amor a la gent que estima i al que considera una causa justa i, sobretot, la seva llibertat i els seus drets. Els seus drets, Sra. Tura i Sr. Batlle, els seus drets: els de l'Amadeu i els de tothom. Els nostres drets.Sra. Tura i Sr. Batlle: vostès no cobren dels fons públics per deixar morir un home. Oi que no? Caldrà que s'hi pronunciïn les instàncies internacionals públiques i privades en l'àmbit dels drets humans perquè d'una vegada es resolgui aquesta tragèdia? És així com es "rehabilita" les persones a les presons catalanes? Sra. Tura i Sr. Batlle, vostès seran capaços de mirar als ulls de la mare de l'Amadeu Casellas el dia que es dignin rebre-la? El proppassat 7 d'octubre, mentre vostès es reunien en una sala de la Direcciò General d'Institucions Penitenciàries, només a deu metres de distància la mare de l'Amadeu reclamava un cop més a un càrrec funcionarial intermedi que la rebessin. De debò que no els cau la cara de vergonya? Llavors, què està passant? Exactament què collons estan esperant? A què juguen? On és la responsabilitat política que afirmen que exerceixen? On és???
AMADEU CASELLAS LLIBERTAT!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada