SENSE PÀTRIA nº1-Primavera 2009.
Salutacions. Aquí teniu una nova entrega de Sense Pàtria. Una publicació sorgida des del projecte editorial activatumente. i que junt amb el butlletí contrainformatiu prou!info, fan d'amplificador de la contrainformació escrita per internet, portant-la al carrer en format imprès. No tenim mitjans econòmics, així que les nostres tirades són mínimes. Però difonent-les per mail i amb la teva col·laboració, fotocopiant i distribuint SP en el teu entorn, ajudes a crear una alternativa real a la incapacitat econòmica que suposa portar publicacions com aquesta a impremta. Si realment vols ajudar-nos, difon Sense Pàtria o crea tu mateix la teva pròpia publicació. Fotocòpia i difon.
Editorial:
Ha passat més d'un any des que vam editar el núm. 0 de SP i el conflicte social s'accelera alhora que augmenten les desigualtats socials. Ja no sols en els afores del món ric, sinó que la frustració, el desengany i la ràbia de milions de persones desposseïdes de les seves necessitats, eclosiona al fi de forma col·lectiva en el propi cor de les metròpolis del món civilitzat. Un caos fruit d'un espoli mil·lenari i que ha tocat de mort al mateix capitalisme, per ser el principal element gestor de l'economia global. Un descontrol que vulnera els poderosos, els mateixos que mantenen fora de perill els privilegis dels rics lluny de les mans dels espoliats.
La mateixa visió del conflicte social ens fa veure l'augment de lluites socials com un termòmetre del que es viu en el carrer i del que se'ns ve damunt.
Malgrat els desesperats intents de modelar la realitat social, tant el poder com els mitjans de formació de masses es mostren incapaços de controlar la situació, de predir el futur perquè ja no poden fabricar-ho. Et poden vendre un producte però no garantir-te la seva duració.
Ja no poden avançar-se al que pugi venir perquè estan massa atabalats en competir entre ells. L'única solució que els queda és ficar partxes i distorsionar encara més la realitat per tal de sortir del pas i donar-se temps. La repressió és a l'única cosa al que poden agarrar-se quan el seu circ mediàtic no funciona, no convenç. I això és símptoma de por. Por a què se'l lleven tot, por a ser pobre, a viure sense la seguretat del déu diners; en definitiva, por a la llibertat.
Cada esclat social sembla diferent, però el rerefons continua sent el mateix; unes ho tenen tot i milions, res. Cada realitat, en cada situació concreta és diferent entre si i incomparable, però la resposta repressiva és cada vegada de major intensitat. Quan corre el pal, rebem totes, tant si eres manifestant com sinóNo ens enganyem: La majoria de persones que es manifesten i s'enfronten al poder, és perquè no els queda una altra. Si tingueren diners per a pagar les seves hipoteques, que pogueren accedir al consum del món ric, ni immigrarien, ni sortirin al carrer a protestar. Eixa és una realitat que no podem passar per alt si volem buscar noves formes de relació i lluita.
Què passaria si tot el món es fera els seus aliments, cases, etc? Que hi hauria una hipersaturació de producció que ho col·lapsaria tot, no sols la indústria. Què passaria si tots els cotxes foren a 30 Km/h.?. Passaria el mateix. Hipòtesi que apunten que qualsevol conflicte social portat a conseqüències transformadores acaba ràpidament en violència com a resposta a l'agressió de l'Estat. Així pot ser de fràgil aquesta gran presó anomenada societat de consum. Un model destructiu que per a subsistir necessita devorar, assimilar o combatre tota mena d’iniciativa espontània per tal de continuar produint, sotmetent-nos així al temps controlador i inhibidor de tota iniciativa somniadora, utòpica. Ens eduquen allunyats de la naturalesa per a ser convertits en productes de consum, i no en consumidors. Això es va quedar arrere...
Confonem el canvi d'una civilització pel final d'un procés de col·lapse perpetu que, en aquest cas, afecta el propi sistema capitalista per ser l'element gestor de l'economia global. Davant d'aquest declibe econòmic és quan ens donem realment compte que els fonaments en el que s'assenta el sistema capitalista és de matèria finita, que caduca com el petroli o, per exemple l'or.
La lluita de poders s'incrementa a la velocitat que augmenta la desvaloració del capital, ja que van retirar l'or com a instrument regulador del valor dels diners, subestimant-se així la seva pròpia lògica autodestructiva.
L'accelerada descomposició del sistema capitalista fa que les grans corporacions econòmiques es mengen entree elles mentre en la seva lluita van s’emporten per endavant a milions de vides humanes i animals. Arrabassen qualsevol cosa que es pugui comercialitzar; regulant els nostres somnis, fabricant les nostres il·lusions, així fins a monopolitzar l'aire, l'aigua i els aliments per a vendre'ns-ho després com a pack anticrisi.
En tot cas, els primers que es col·lapsen són els poderosos que perden el cul per simular davant d'un públic aparentment preparat, una preocupació absoluta per reinventar un cadàver difícil ja de ressuscitar com és el capitalisme. Però el que realment els preocupa és la pèrdua de guanys en alça, així com reforçar les seves riqueses per mitjà de la militarització de la societat en el seu conjunt.
Siguem realistes, el poder haurà pensat que l'extermini massiu de la població mundial sobrant seria una solució final, si no fóra per la falta d’infrastructura suficient. Hi ha massa pobres com per a eliminar-los a tots de cop. No importaria l'opinió pública, això és el de menys. De fet, ho podem comprovar amb les guerres perpètues a què ens tenen acostumats. Hem de recordar qui té les armes?...
Ningú paga els impostos de forma voluntària, això és mentida. Ningú va a les meses electorals per voluntat pròpia. I això demostra que encara som poques les persones que desobeïm, que intentem diàriament trencar aquesta falsa pau social, eixa temor lògica i racional al poder. El mateix terror a ser segrestat per l'Estat, a ser portada a presó. En definitiva, acabar formant part de la macro-indústria penitenciària. Un negoci amb visió de futur i molt contemplat pels governs més rics. Una alternativa capitalista a la deslocalització industrial, fruit de la seva pròpia globalització econòmica. Un intent més de revalorar la moneda per mitjà del Producte Interior Brut de cada país.
Es comença per acceptar la cadena perpètua i el control tecnològic-mental i al final, acabarem sent hamburgueses del mac donalds?..
La civilització que coneixem és tant sols el resultat de l'existència d'una societat que encara conserva la seva capacitat de canvi i adaptació constant. El medi autodestructiu creat pel sotmetiment sistemàtic, força a no perdre un instint individual, natural i tan bàsic com és la subsistència.
D’aquí el nostre raig d'esperança com a anarquistes. Esperança que la transformació social és viable, sempre que siguem capaços de saber interpretar les nostres idees des de la pràctica, havent-hi per endavant comprés el funcionament i dinàmica d'una societat concreta.
Hem de comprendre que no estem sols i que hi ha tantes opinions i formes de veure les coses com persones hi han en el món. Que no hi ha una veritat estàndard i inqüestionable, perquè tot pot ser relatiu, perquè de cada relació i experiència que vivim podem aprendre d'elles i poder anar més enllà dels nostres guetos.
Hem de veure a la societat humana des d'un altre prisma, així com evitar l'intent desesperat i inconscient de racionalitzar el que no es pot (la natura i l'anarquia). Tenim que desfer-nos de la visió monolítica del concepte societat, i concebre-la com una xarxa de xarxes socials on la relació i ínter-actuació entre individualitats i grups es converteixen en realitats immediates gràcies a l'afinitat i el suport mutu.
Diguem que això, junt amb la pressió del conflicte existent, és una forma de comprendre la societat en tots els seus aspectes i fer-nos alhora partícips del teixit social.
No sabem si és realment el raonament correcte, però és el que nosaltres vivim dia a dia. I per això anem, ja que la diversitat i enteniment de diferents punts de vista, ens fa un poc més immunes al pensament únic.
Creiem que l'esforç constant de comprendre la realitat que ens envolta, ajuda a implicar-nos en lluites sense donar a canvi la nostra llibertat d'acció ni d'opinió, i podent així incidir en la societat, ajudant o creant marcs d'autonomia i contrapoder; espais temporals on el funcionament horitzontal s’interposi a la divisió d'opinions i pensaments.
No sols les armes i la paraula són necessàries per a lluitar. El pensament i la coherència individual o col·lectiva portades a una pràctica quotidiana i immediata, ens espenta a comunicar-nos amb fets, així com la facilitat de poder expressar sense embuts nostra forma de ser, la nostra manera de fer les coses per a poder així caminar cap a la meta de somnis sempre inconclusos.
En fi, recuperar una sèrie de valors que van perdent-se al llarg de la història de la humanitat. Petits actes senzills, honestos i justos és el que ens acostarà un pas més a l'assimilació del nostre missatge anàrquic amb la resta de la societat.
Aprenguem de les nostres experiències i concebem definitivament l'Anarquia com la mateixa expressió de la naturalesa; Espontània, diversa, dinàmica, simbiòtica i totalment lliure i irracional. Una xarxa de relacions socials en què l'equilibri es basa en la fluïdesa comunicativa d'entre els seus membres, sense que en el seu conjunt present un orde jeràrquic. No importa l’etiquetatge, importa l'experiència. No importa la quantitat, importa la qualitat i l'experiència viscuda.
La violència és necessària perquè el poder no es comunica amb paraules que no pugui manejar. Però el paral·lelisme de societats antagonistes a l'orde establert és un fet, és viable i necessari perquè ens escolten i ens prenguin seriosament.
L'anarquia està a tot arreu, perquè encara no s'ha eliminat la vida com lla màxima expressió de llibertat. Fins que no acaben de controlar-nos el pensament no podran amb el que és inevitable.
Activatumente projecte editorial
[Xarxa contrapoder].-
Sumari:
ALIMENTS TRANSGÈNICS. SABEM EL QUE MENGEM?
Expropiar les patents dels aliments és frenar el monopoli de les multinacionals de l'alimentació.
PER UN MOVIMENT ESTUDIANTIL ASSEMBLEARI I HORITZONTAL.
Contra la destrucció i comercialització de les nostres vides. Per l'autoorganització i l'autonomia en els moviments socials.
Comunicat de la Federació d’Estudiants Llibertaris.
LA CADENA PERPÈTUA A EUROPA I L'ESTAT ESPANYOL.
Forma legal i encoberta de jutjar la perillositat social. Les violadores i pederastes son només la cortina de fum que evidència a Espanya com l'estat amb les condemnes més llargues d'europa.
DEKEMVRINA. LA REVOLTA ANÒNIMA.
La societat grega es rebel·la contra el cinisme capitalista. Una revolta anònima que es nega a continuar patint la negació d'una classe dominant a acceptar qualsevol demanda social.
Comunicat de proletaris de la facultat ocupada de ASOEE-Atenas.
Entrevista amb participants en la insurrecció.
La repressió des del 6 fins al 21 de desembre del 2008.
PALESTINA
Un genocidi consentit per la "comunitat" internacional.
La solució final contra la dignitat d'un poble històric com és el palestí.
Correu des de Palestina. El que succeeix en els territoris ocupats.
Confessions d’un soldat israelià.
Anarquistes contra el mur.
.JPG)
